Cortázar, la mitologia i Jung

Reconec que sóc una mica caòtica a l’hora de fer treball intel·lectual. Normalment treballo més d’un tema a la vegada, i en la pantalla de l’ordinador es poden veure moltes finestres obertes. Aquest matí, acabant un exercici que havia de presentar per a un curs que estic realitzant , he topat per casualitat amb una entrevista de l’any 1977 a Julio Cortázar (http://video.google.es/videoplay?docid=-3562250863327291954#) . He començat a veure-la, en principi només per escoltar la veu i manera de pronunciar d’aquell autor argentí, però als 5 minuts ja no l’he pogut deixar. La recomano molt, hi ha molt coneixement de literatura i sobre la vida.

Quan parla sobre la novel·la Los Reyes, fa referència a la teoria dels arquetips de Jung, una interpretació de la mitologia. A la Universitat vaig cursar dues matèries sobre mitologia, i vaig haver d’estudiar com s’havia entès aquesta durant la història. Ara, uns quants anys després, he agafat un dels llibres que em vaig haver de llegir (i estudiar) i he tornat a llegir l’apartat referent a Jung. Segons ell, el mite posa de manifest determinades estructures i paràmetres de l’ànima humana. En totes les cultures hi ha arquetips recurrents, com els germans enemics o el descens als inferns. Segons Jung, en la religió, el culte i en l’art s’obren pas aquests arquetips, que es troben enfonsades en l’inconscient de les persones. Cortázar ho expressa amb molta claredat: todo está en nosotros, hay una especie de memoria de los antepasados, y que por allí, un archibisabuelo tuyo, que vivió en Creta cuatro mil años antes de Cristo, pues a través de los genes y de los cromosomas, te manda algo que corresponde a su tiempo y no al tuyo.